Química de l'experiment

La primera fase de les reaccions entre la barreja de gasos de l'experiment originacianur d'hidrogen (HCN), formaldehid (CH2O) i altres compostos actius intermedis comacetilè, cianoacetileno, etc:

CO2 → CO + [O] (oxigen atòmic)
CH4 + 2 [O] → CH2O + H2O
CO + NH3 → HCN + H2O
CH4 + NH3 → HCN + 3H2 (procés BMA)
El formaldehid, amoníac, i HCN poden després experimentar una reacció anomenadasíntesi de Strecker per formar aminoàcids o altres biomolècules:

CH2O + HCN + NH3 → NH2-CH2-CN + H2O
NH2-CH2-CN + 2H2O → NH3 + NH2-CH2-COOH (glicina)
A més, l'aigua i el formaldehid poden respondre a causa de la reacció de Butlerov per produir diversos sucres com la ribosa.

Descripció de l'experiment.

L'experiment va consistir, bàsicament, en sotmetre una barreja de metà, amoníac, hidrogen, diòxid de carboni, nitrogen i aigua a descàrregues elèctriques de 60.000 volts a temperatures molt altes. Com a resultat, es va observar la formació d'una sèrie de molècules orgàniques, entre la qual destaquen àcid acètic, glucosa, i els aminoàcids glicina, alanina, àcid glutàmic i àcid aspàrtic, usats per les cèl·lules com els pilars bàsics per sintetitzar les seves proteïnes.
En l'aparell es va introduir la barreja gasosa, l'aigua es mantenia en ebullició i posteriorment es realitzava la condensació; les substàncies es mantenien a través de l'aparell mentre dos elèctrodes produïen descàrregues elèctriques contínues en un altre recipient.
Després que la barreja havia circulat a través de l'aparell, per mitjà d'una clau s'extreien mostres per analitzar-les. En aquestes es van trobar, com s'ha esmentat, diversos aminoàcids, un carbohidrat i alguns altres compostos orgànics. L'experiment ha estat repetit en múltiples ocasions, obtenint compostos orgànics diversos. No obstant això, encara no s'han obtingut proteïnes.

Història de l'experiment

En 1953 Stanley Miller li va proposar a Urey realitzar un experiment per a contrarestar la hipòtesis de Alexander Oparin y J.B.S Haldane, según la qual en les condicions de la Terra primitiva s'havien produït reaccions químiques que varen conduïr a la formació de compostos orgànics a partir d'inorgànics, que posteriorment originaren les primeres formes de vida. Urey pensava que els resultats no serien concloents però finalment va acceptar la proposta de Miller: dissenyaren un aparat en el que varen simular algunes de les condicions de l'atmosfera de la Terra primitiva.

Oparin i Haldane.

Harold Clayton Urey

Urey va ser un químic i professor univesitari dels Estats Units. Pioner en el treball amb isòtops, va rebre el Premi Nobel de Química l'any 1934, i posteriorment, va elaborar la teoría de l'evolució paleontològica basant-se en els seus descobriments en el camp de la física atòmica.
Va participar en l'experiment de Miller.

Stanley Miller

Stanley Miller és un científic dels Estats Units conegut pels seus estudis sobre l'origen de la vida. Es va graduar en la Universitat de California , obtenint la seua licenciatura en ciències en 1951, on va ser estudiant en Harold Urey. En el seu experiment va realitzar una simulació de les condicions de la Terra primitiva en busca de les reaccions químiques que varen poder construir els seus primers blocs essencials simples. En 1954 va obtindre el doctorat en Química en la Universitat de Chicago. Va ser ajudant de professor, professor associat i professor de química en la Universitat de California, San Diego en 1968, pertanyint al seu post durant molts anys.